La Geperudeta: una Verge per als valencians

La Geperudeta

Una Verge feta per als valencians


Ningú esperava que passara, pero va passar d’aquella manera, i va ser tal la virulència dels actes d’aquells chiquets, que la vida del Pare Jofré Gilabert va canviar per sempre.

Si no haguera vist com abastonejaven i perseguien ad aquell pobre foll, ad aquell desamparat, com li feyen burla i increpánt-lo l’arrastraven a una major desgràcia, hui, no existiria la Mare de Deu dels Desamparats.

Tot va passar el 24 de febrer de 1409 i, des de llavors, el sacerdot va bolcar tot el seu esforç predicador a conscienciar els cors dels valencians per tindre caritat pels pobres, malalts i abandonats. I just ací, que en un dels seus sermons, l’ànima d’un ric mercader va ser tocada per les seues paraules. Lorenzo Salom, que aixina es deia, va propondre al Pare Jofré crear un asil on poder recollir-los i cuidar-los.

Tan brillant idea va commoure al sacerdot que, personalment, la va expondre al rei Martí I l’Humà, rei d’Aragó i del Regne de Valéncia, que emocionat en el proyecte va concedir el Real privilegi per a la creació del «Spital dels Folls». Al mateix temps, el papa Benet XIII va donar el seu beneplàcit i va atorgar per titulars als Sants Innocents Màrtirs. Es creava el primer hospital psiquiàtric del món.

Va ser tal l’èxit de l’hospital que per al seu manteniment i atenció es va crear una confraria. Es va fundar en el nom de Real Confraria de Nostra Senyora dels Innocents, i ostentava com a missió d’amparar malalts, presos, orfes i fins i tot a les fembres pecatrius que tenien els seus bordells al barri del Carme.

‘L’entusiasme religiós que va excitar a Valéncia la miracolosa image de la Verge va ser molt gran’

Pero encara faltava alguna cosa, la recentment creada confraria no tenia image de la seua Mare de Deu, per la qual cosa es va començar a buscar, en tot el Regne de Valéncia, fusters i escultors que labraren els piadosos desijos dels seus confrares en una image de la Mare de Deu. Aixina que el Pare Jofré repetia, i repetia en els seus sermons, incansable, la necessitat de trobar un artesà, pero sense èxit.

Un dia de 1414, com caiguts del cel, van arribar a Valéncia quatre jóvens pelegrins, que van anar a allojar-se a la casa de la camiseta-geperudeta-virgen-desamparados-valencianos-vixca-mare-deuconfraria que tenia destinada per ad este fi. El germà confrare, que habitava a la mateixa casa, tenia en ella a la seua esposa que es trobava cega i caixmada. Els quatre pelegrins van manifestar que eren escultors i li van dir:

“Nos oferim a fer l’image de la Mare de Deu de manera que ompli els desijos de la vostra Confraria, la conclourem en un curt determini de tres dies, sempre que nos faciliteu un lloc apartat per treballar, en la condició de que no vinga ningú durant este temps a interrumpir-nos. ”

Aixina es va fer, es van concedir els designis dels escultors i, passats els tres dies, el Pare Jofré en uns atres germans, van acodir al lloc on havien deixat els escultors pelegrins. En vore que ningú responia, i estant la porta tancada enclau, van forçar ésta i van descobrir, únicament, la bellíssima escultura de la Verge i del Chiquet. Els escultors, ¡havien desaparegut!, – Eren quatre àngels! – cridaven els confrares, que la Divina Providència havia enviat per a que esculpiren l’ image per a que fora ésta perfecta còpia del diví original.

La dòna del germà encarregat de l’Hospital, que es va fer portar a l’ermita a impulsos de la seua fe, va recobrar ràpidament la vista, i els seus membres l’agilitat de que s’havia vist privada durant tants anys. I és aixina, com la Mare de Deu dels Desemparats va obrar el primer de tants milacres, que envoltada de misticisme generarà una explosió de devoció que no pararà mai.

La Patria Valenciana s’ampara baix ton mant ¡Oh, Verge Sobirana de terres de llevant!

El mateix Rei Alfons V d’Aragó i de Valéncia, anomenat el Magnànim, informat dels milacres, el dia 5 d’octubre de 1416 a la Santíssima Mare de Deu li concedix el Títul Reial de La nostra Senyora dels Desamparats. Sent ésta la primera vegada que va ser nomenada com a tal.

La Verge dels Desamparats va ser esculpida per anar tombada sobre els ataüts, per això el seu cap està inclinat, per a poder colocar-li un coixí, fent paréixer que està Geperudeta i rebent este sobrenom com ensenya inconfusible. Regina dels desamparats, compta en un mar de devots a tot el món pels milacres i pregàries concedides.

La festivitat de la Mare de Deu dels Desamparats se celebra el segon diumenge de maig. Ésta festivitat compta en els moments més esperats d’un dia especialment emotiu, en que milers i milers de valencians es bolquen per rendir homenage a la seua patrona.

¡Vixca la Mare de Deu dels Desamparats!